ich mache Schluss

... abans que a la boca no m'hi floreixi un bell càncer,
talment una gardènia,
per haver parlat massa.

salut i sort!

(fotografies: ECV i MCC - L'Alguer i Desulo, novembre i 2008
versos: adoptats i adaptats de Miquel Bauçà)

de l'anatomia dels pous

(dibuix: manual d'anatomia inèdit de Joan Pomba/
fotografies: esculls algueresos)

El sol, el savi vell, va dissipant
minúsculs dubtes de foscor, deixats,
fins ara, per resoldre. Li tremolen
una mica les mans, i tremolem
els arbres i nosaltres, quan sentim
que tot minut que passa ha d’arrencar,
brusc, una bena d’ombra, i ara el just
cas de la llum serà ben recte, i ara
xisclarà el prim desfici de la flauta
d’Iblis, i ho veurem tot, i tot enllà
d’espais de claredat, impenetrables
com el cristall. Tot manifest, direm:
ho has volgut tu, t’ho has buscat tu, de nit,
quan dormies només per despertar-te
i no et volies creure que la vida
se’t faria ignorada, més que el son.

Gabriel Ferrater, "A mig matí"
Da nuces pueris (1960)

els sabers

(santíssima trinitat: ermita de sant pancraci, setini, l'alguer)

conec la por dels teus ulls a l'alba. i l'espetec de les flames, el crepitar amagat dels boscos, la bogeria dels ocells obrint-se camins d'aire. érem tots dos una hipòtesi molt vaga, als llindars de la son, al vertigen del dubte i de la nit felina. ja no caminàvem: sèiem dalt d'una muntanya on havíem trescat, insaciables, pels senders costeruts de l'ànima. no reies, no em miraves: tenies els ulls clavats en les flames, als ulls dues flames que no trigarien a fer-me totes les rutes de la cendra per dintre: molt cruels i molt belles. i jo t'esperava, a la gatzoneta dalt d'un cim rocós ple d'esculls dificilíssims, tentinejant a un esglai de l'abisme: véns i em salves? véns i em saltes? conec els filons de la por dels teus versos, l’animal arraulit als teus polsos, el triangle escalè dels teus gestos, el retorn dissonant del teu gust quan m'allunyo, el sabor amargant de la taronja que em dónes. m'he après totes les albes, m'he après tots els sorolls quiets de la matinada: el bosc, l'ocell, les pedres, la fusta, les flames. i ara, quan del nostre caminar plegats en direccions sens dubte oposades no me'n queda sinó un grapat de pedretes dringuejant a les butxaques, un flascó de vidre buit i tota aquesta pols a les sabates; ara que ja em sé de memòria el rosari de la pena; ara que ja et saps de memòria les filigranes de la llenya a les soques; ara; ara ja m'he tornat gorga profunda, mort i passió, tres dies sense pa i deliris d'aigua: ara ja duc a dins del pit la nit sencera.

l'alguer, 18 de l'11 del 8

del minimalisme del viatge

L'arbre totsol

(castelsardo, 12 del 8 del 8)

L’ARBRE TOTSOL

(* amb sis heptasíl·labs illa endins)

jo que només volia

les dents del mar rosegant-me el neguit

jo que només escrivia

pel vernís matemàtic del poema

i sóc aquí en aquest encreuament de cent destins

i sóc així: orfe dels déus esclau dels daus arrel de pins

saüc sorrut embat dels vents plor de raïms

un mirall buit un cop de falç mala llavor ficada endins

REPIC D’ESCLOPS I LA TRA-

MUNTANA

PRESSENTIMENTS DE LA MA-

RESELVA

* * *

i com fueteja el vent:

com els teus dits d’espart de gel i d’alabastre

i com fueteja el vent:

com els teus ulls de corb creuant el camp tan aspre

i no en saps més:

ets fet així de males herbes

i no en sé més:
vaig créixer aixins a cops de pedres

EL BULB RAQUIDI DE LA

TRISTESA

L’ALJUB CANSAT DE LA TE-

VA BOCA

* * *

la ressaca del mar i de la tristesa

la violació premeditada de les meves religions

l’espai tan verge de la pluja

i tots els noms amb què t’anomeno:

les meves mans prenyades de pluja

i tots els noms amb què tu m’oblides:

tu terra eixorca i jo dant-te pluja

COM REVERBERA LA DO-

NA MUDA

EL COR TAN BUIT DE LA DO-

NA DOLMEN

l’alguer, 7 - 15 del 10 del 8

les males llavors o darreres consideracions de la meva mà esquerra

teoria i pràctica del cabell d'àngel

(hamburg, l'alguer, montuïri, juliol, agost, setembre, 2008)

entrada a quatre mans amb miss carrussel: pel títol, i per una cançó que hi ha per aquí